Síndrome de l’impostor: què és, símptomes i com superar-lo
Tens bons resultats, has aconseguit objectius importants i, tot i així, sents que no t’ho mereixes? Penses que els teus èxits es deuen a la sort, a les circumstàncies o al fet que altres persones han sobrevalorat les teves capacitats? Si, a més, tens por que algun dia els altres descobreixin que “no ets tan competent com creuen”, és possible que estiguis experimentant el que es coneix com a síndrome de l’impostor o fenomen de l’impostor.
El síndrome de l’impostor descriu una experiència de dubte sobre les pròpies capacitats en què la persona té dificultats per reconèixer i interioritzar els seus èxits. Tot i que el terme “síndrome de l’impostor” és molt conegut, no es considera un diagnòstic psicològic o psiquiàtric. És més adequat parlar de fenomen o experiència de l’impostor.
A Cedipte Psicologia, centre de psicologia a Barcelona, treballem les dificultats relacionades amb l’autoestima, l’ansietat, l’autoexigència i el malestar emocional que poden acompanyar aquest tipus d’experiències.
Què és el síndrome de l’impostor?
El síndrome de l’impostor, també anomenat fenomen de l’impostor, fa referència a una experiència psicològica en què una persona competent o amb bons resultats sent que no és realment capaç i té por que els altres descobreixin que, en realitat, és un “frau”.
Una característica freqüent és la dificultat per atribuir els èxits a les pròpies capacitats. Per exemple, una persona pot pensar:
- “He tingut sort”.
- “L’examen era fàcil”.
- “M’han escollit perquè no hi havia una altra persona”.
- “En realitat no soc tan bo o tan bona com creuen”.
- “La pròxima vegada s’adonaran que no serveixo”.
- “He arribat fins aquí per casualitat”.
El problema no és tenir algun dubte puntual. És que aquestes idees poden mantenir-se fins i tot quan existeixen evidències objectives de competència, experiència o bons resultats.
El fenomen de l’impostor va ser descrit originalment per les psicòlogues Pauline Rose Clance i Suzanne Imes l’any 1978. Posteriorment, el concepte s’ha estudiat en diferents grups i contextos acadèmics, professionals i personals. Actualment se sap que aquestes experiències poden aparèixer tant en homes com en dones i en persones amb diferents trajectòries i nivells d’èxit.
El síndrome de l’impostor és un trastorn psicològic?
No. El síndrome de l’impostor no és un diagnòstic clínic inclòs en els principals sistemes de classificació dels trastorns mentals.
És més adequat entendre’l com un conjunt de pensaments, emocions i experiències relacionades amb la percepció de la pròpia competència. Pot aparèixer puntualment davant de situacions noves o exigents, o convertir-se en un patró persistent que afecta la vida laboral, acadèmica, personal o social.
Quan aquestes experiències són intenses, poden relacionar-se amb problemes com ansietat, baixa autoestima, por al fracàs, perfeccionisme, estrès o esgotament. Això no significa que totes les persones que experimenten el fenomen de l’impostor tinguin un trastorn psicològic.
Símptomes del síndrome de l’impostor
No existeix una única llista de símptomes que permeti diagnosticar el síndrome de l’impostor. Tot i això, hi ha algunes experiències que apareixen amb freqüència.
1. Dubtes constants sobre les teves capacitats
Encara que tinguis formació, experiència o resultats positius, pots sentir que realment no estàs preparat o preparada per fer allò que fas.
2. Atribuir els èxits a la sort
Quan alguna cosa surt bé, pots pensar que es deu a la casualitat, a l’ajuda d’altres persones o a unes circumstàncies favorables, en lloc de reconèixer el teu propi esforç i capacitat.
3. Por de ser descobert
Una de les experiències més característiques és la por que altres persones descobreixin que no ets tan competent com creuen.
4. Dificultat per acceptar els elogis
Els comentaris positius poden resultar incòmodes. En lloc d’acceptar-los, pots restar-los importància o buscar ràpidament una explicació alternativa.
5. Comparar-te constantment amb altres persones
Pots fixar-te especialment en allò que els altres fan millor i utilitzar-ho com una prova de les teves pròpies limitacions.
6. Necessitat de demostrar contínuament el teu valor
La sensació de no ser suficient pot portar-te a treballar més hores, preparar-te excessivament o intentar demostrar constantment que mereixes estar on ets.
7. Por intensa d’equivocar-te
Un error pot interpretar-se com una confirmació de la idea que realment no ets competent.
8. Dificultat per gaudir dels èxits
Fins i tot després d’aconseguir un objectiu important, pots sentir alleujament durant un moment i començar immediatament a preocupar-te pel següent repte.
Per què apareix el síndrome de l’impostor?
El fenomen de l’impostor no té una única causa. Pot estar relacionat amb diferents factors personals, familiars, socials i contextuals.
Entre aquests factors poden trobar-se determinades maneres d’interpretar els errors i els èxits, la comparació constant amb altres persones, experiències de crítica, expectatives molt elevades o una valoració personal excessivament vinculada al rendiment.
També pot aparèixer especialment quan una persona es troba en una situació nova: començar una feina, assumir un lloc de més responsabilitat, iniciar uns estudis, canviar de professió, parlar en públic o afrontar un projecte important.
Per aquest motiu, sentir inseguretat davant d’un repte no significa necessàriament que hi hagi un problema psicològic. El que és important és fins a quin punt aquests dubtes són freqüents, intensos i limitants.
Síndrome de l’impostor i autoestima
El síndrome de l’impostor pot estar relacionat amb una valoració personal molt condicionada pels resultats obtinguts.
Quan el valor personal depèn massa d’aconseguir bons resultats, qualsevol error pot viure’s com una amenaça. De la mateixa manera, un èxit pot no ser suficient per generar seguretat perquè immediatament apareix la necessitat d’aconseguir-ne un altre.
Per exemple, una persona pot obtenir una qualificació excel·lent i pensar: “Aquesta vegada he tingut sort”. Si obté una altra bona qualificació, pot pensar: “L’examen era fàcil”. Si rep reconeixement professional, pot concloure: “Han estat massa generosos amb mi”.
D’aquesta manera, les evidències positives es descarten i les negatives adquireixen molt més pes.
Síndrome de l’impostor i perfeccionisme
El perfeccionisme i el fenomen de l’impostor poden aparèixer junts, encara que no són exactament el mateix.
Una persona que s’exigeix fer-ho tot perfectament pot interpretar qualsevol error com una prova d’incompetència. Si, a més, considera que els seus èxits no compten perquè “era el mínim que podia fer”, resulta difícil construir una percepció estable de competència.
Això pot generar un cercle difícil de trencar:
- M’exigeixo molt.
- Aconsegueixo un bon resultat.
- Considero que era la meva obligació aconseguir-lo.
- No reconec l’esforç ni les capacitats que hi han intervingut.
- Continuo dubtant de mi mateix o de mi mateixa.
- Em torno a exigir encara més.
Amb el temps, aquest patró pot contribuir a l’estrès i a l’esgotament emocional.
Com afecta el síndrome de l’impostor a la feina?
L’àmbit laboral pot ser un context especialment sensible per a les experiències d’impostor, sobretot quan hi ha canvis de responsabilitat, promocions professionals, incorporació a un equip nou o una elevada exposició al rendiment.
Algunes persones poden evitar oportunitats professionals per por de no estar preparades. D’altres poden acceptar massa tasques, treballar en excés o dedicar una quantitat desproporcionada de temps a revisar la seva feina.
També pot aparèixer dificultat per demanar ajuda. La persona pot pensar que reconèixer un dubte demostrarà que realment no és competent.
Quan aquest patró es manté, pot afectar la satisfacció laboral, la confiança professional i l’equilibri entre la feina i la vida personal.
Com afecta el síndrome de l’impostor als estudis?
El fenomen de l’impostor també pot aparèixer en estudiants universitaris, opositors, investigadors i persones que realitzen formació especialitzada.
Una bona nota pot interpretar-se com una cosa circumstancial, mentre que un resultat pitjor pot considerar-se una prova d’incapacitat.
Això pot afavorir conductes com estudiar de manera excessiva, procrastinar per por de no fer-ho prou bé o evitar participar per por d’equivocar-se davant d’altres persones.
Com superar el síndrome de l’impostor?
No existeix una única tècnica que funcioni per a totes les persones. La intervenció dependrà dels pensaments, les emocions i les conductes que estiguin mantenint el problema.
Tot i això, hi ha alguns principis psicològics que poden ajudar.
Reconeix la diferència entre un pensament i un fet
Pensar “no soc prou bo o bona” no demostra que no siguis competent. És una interpretació que es pot analitzar i contrastar amb la realitat.
Aprèn a valorar les evidències
En lloc de fixar-te únicament en els errors, observa també la teva formació, experiència, resultats, esforç i les valoracions objectives que reps.
No atribueixis automàticament els teus èxits a la sort
La sort i les circumstàncies poden influir en qualsevol resultat, però això no significa que les teves capacitats, decisions i esforç no hi hagin tingut també un paper.
Accepta els elogis sense minimitzar-los
En lloc de respondre immediatament “no n’hi ha per tant”, prova de rebre el reconeixement i preguntar-te quins aspectes concrets de la teva feina han estat valorats.
Redueix les comparacions
Comparar-te constantment amb persones que tenen més experiència, més recursos o circumstàncies diferents pot generar una visió distorsionada de les teves pròpies capacitats.
Aprèn a tolerar la possibilitat d’equivocar-te
Ser competent no significa no cometre errors. Una percepció saludable de la pròpia capacitat inclou la possibilitat d’aprendre, corregir i millorar.
Quan pot ser recomanable anar a un psicòleg?
Sentir inseguretat davant d’un repte és humà. Tanmateix, pot ser recomanable consultar amb un professional quan els dubtes sobre les teves capacitats són freqüents i comencen a interferir en la teva vida.
Per exemple, pot ser útil demanar ajuda psicològica si:
- tens por constant que els altres descobreixin que no ets competent;
- t’exigeixes fins a l’esgotament per demostrar el teu valor;
- no aconsegueixes gaudir dels teus èxits;
- evites oportunitats per por de fracassar;
- l’autocrítica ocupa gran part del teu temps;
- la inseguretat està afectant la teva feina o els teus estudis;
- presentes ansietat, estrès, problemes de son o baix estat d’ànim.
La teràpia psicològica pot ajudar a comprendre què hi ha darrere d’aquestes experiències i a treballar els patrons de pensament, exigència i valoració personal que les mantenen.
Preguntes freqüents sobre el síndrome de l’impostor
Com sé si tinc el síndrome de l’impostor?
No existeix un diagnòstic clínic de síndrome de l’impostor. Pots estar experimentant aquest fenomen si, tot i comptar amb evidències de competència o èxit, sents de manera persistent que no mereixes els teus èxits, els atribueixes a la sort i tens por que altres persones descobreixin una suposada manca de capacitat.
El síndrome de l’impostor és una malaltia?
No. El síndrome de l’impostor és un terme popular per descriure determinades experiències de dubte sobre les pròpies capacitats. No és un trastorn psicològic diagnosticable per si mateix.
Pot afectar tant homes com dones?
Sí. Tot i que les primeres investigacions es van centrar especialment en dones amb un alt rendiment, posteriorment el fenomen s’ha estudiat en diferents grups i contextos.
El síndrome de l’impostor està relacionat amb l’ansietat?
Pot existir una relació. Els dubtes constants sobre les pròpies capacitats i la por de ser descobert poden generar preocupació, tensió i ansietat. Tanmateix, experimentar el fenomen de l’impostor no significa necessàriament tenir un trastorn d’ansietat.
Es pot superar el síndrome de l’impostor?
És possible aprendre a relacionar-se d’una manera diferent amb l’autocrítica, els errors i els èxits. L’objectiu no consisteix a sentir-se segur en tot moment, sinó a desenvolupar una valoració més realista i estable de les pròpies capacitats.
Quan hauria d’anar a un psicòleg?
Si aquests dubtes interfereixen en la teva vida personal, laboral o acadèmica, generen un nivell elevat d’ansietat o et porten a evitar oportunitats i exigir-te fins a l’esgotament, consultar amb un psicòleg pot ajudar-te a comprendre i modificar aquest patró.
Tractament psicològic del síndrome de l’impostor a Barcelona
A Cedipte Psicologia treballem amb adults que experimenten dificultats relacionades amb l’autoestima, l’ansietat, l’autoexigència i el malestar emocional.
El tractament psicològic s’adapta a les característiques i necessitats de cada persona. L’objectiu és comprendre què està mantenint la inseguretat i treballar per desenvolupar una relació més flexible amb els propis èxits, errors i capacitats.
Si sents que constantment has de demostrar que ets suficient, que els teus èxits mai compten o que en qualsevol moment els altres descobriran que no ets tan competent com creuen, parlar amb un psicòleg pot ser un primer pas per entendre què està passant.
Cedipte Psicologia és un centre de psicologia a Barcelona amb un equip multidisciplinari i professionals especialitzats en diferents àrees de la salut psicològica. Oferim teràpia presencial a Barcelona i teràpia online.
Consulta el nostre equip de psicòlegs a Barcelona o contacta amb Cedipte per sol·licitar informació.
Conclusió
El síndrome de l’impostor descriu una experiència freqüent de dubte sobre les pròpies capacitats que pot aparèixer fins i tot quan existeixen evidències objectives d’èxit i competència. No és una malaltia ni un diagnòstic psicològic, però pot generar un malestar important quan es manté en el temps.
Aprendre a reconèixer els propis èxits, qüestionar les interpretacions excessivament autocrítiques, acceptar els errors i construir una valoració personal menys dependent del rendiment pot ajudar a trencar aquest cercle.
No necessites sentir-te completament segur per reconèixer que ets capaç.
