Teràpia per al TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) a Barcelona

Origen del TOC

El trastorn obsessivocompulsiu sovint es desenvolupa gradualment sense que es pugui demostrar una causa desencadenant específica. Tot i això, es creu que diversos factors (tant genètics com ambientals) són importants per al desenvolupament.

És probable que l’herència exerceixi un paper, ja que hi ha una major prevalença de TOC en bessons idèntics que en bessons fraterns, així com una major incidència en parents de primer grau de persones amb TOC. L’aparició primerenca del TOC s’associa amb més heretabilitat.

En el trastorn obsessivocompulsiu, els exàmens cerebrals mostren canvis en diverses àrees del cervell en comparació amb individus sans, inclosos canvis en els ganglis basals i parts del sistema límbic. També s’han demostrat errors en la inhibició conductual, la flexibilitat cognitiva i les funcions executives.

En alguns casos, hi ha lleugers signes de malalties neurològiques degudes al trastorn obsessiu-compulsiu. Un subconjunt del trastorn obsessiu-compulsiu està causalment relacionat amb la síndrome de Tourette.

En algunes persones, principalment en nens, el trastorn es pot presentar després de patir una infecció estreptocòccica. Això es diu PANDAS -sigles en anglès- (“Trastorn neuropsiquiàtric autoimmune pediàtric associat a infecció estreptocòccica”), i és una malaltia autoimmune que implica que es formen anticossos que ataquen per error les pròpies cèl·lules del cervell.

Les investigacions més recents no donen suport a les suposicions anteriors que les condicions psicodinàmiques relacionades amb la neteja, l’agressió i la necessitat de control (“fase anal”) siguin la causa principal del trastorn obsessivocompulsiu, encara que les condicions psicològiques en algunes persones poden tenir un impacte en el disseny i la gravetat dels símptomes.

Símptomes – Compulsions

Les compulsions són accions físiques repetides (p. ex., rentar-se les mans, comprovar) o accions mentals (p. ex., comptar, repetir paraules en silenci) que la persona se sent obligada a fer. La majoria de les persones amb trastorn obsessiu-compulsiu tenen obsessions i compulsions, on les compulsions es realitzen per suprimir sentiments negatius (per exemple, ansietat, malestar, disgust) associats amb les obsessions o per evitar que passi l’esdeveniment o situació temut a la obsessió. Per exemple, l’ordre i l’organització excessius solen estar vinculats a obsessions per la simetria, el control excessiu a obsessions per dubtes i danys i el rentat excessiu a obsessions per infeccions i bacteris. També és comú evitar situacions o objectes que desencadenen pensaments obsessius i/o accions compulsives.

Les compulsions sovint s’han de dur a terme fins que se senti bé, s’hagin realitzat una certa quantitat de vegades o d’acord amb un procediment/ordre determinat. Per a algunes persones, els actes compulsius també poden causar danys físics, per exemple danys a la pell com a resultat de rentar-se massa vegades. La majoria de les persones amb TOC tenen una bona percepció i reconeixen que les compulsions són excessives o inútils, però encara els resulta difícil no fer-les.

Símptomes – Obsessions

Les obsessions són pensaments, idees, imatges internes o impulsos que es repeteixen constantment i que s’experimenten com a intrusius i no desitjats. Sovint tracten temes com la infecció, el dubte, la por de danyar els altres o un mateix. També són comunes les obsessions tabú, com ara pensaments sexuals, religiosos o violents inapropiats, així com pensaments sobre la necessitat d’ordre, simetria i precisió.

Les obsessions desperten malestar o ansietat que porta la persona a intentar (normalment sense èxit) ignorar-les, reprimir-les o neutralitzar-les. A diferència dels símptomes psicòtics, les obsessions es reconeixen com a pròpies de la persona, fins i tot si no són desitjades.

Trets típics

Alguns pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu es caracteritzen pel perfeccionisme, i les opinions i actituds rígides. És un pensament comú que aquests trets de personalitat al pacient amb TOC s’han amplificat fins a un punt completament irraonable. És de gran importància que el pacient a través de la psicoteràpia aprengui a distingir entre allò que és malaltia i allò que són característiques normals.

Molts dels pacients també estan deprimits o pateixen quadres ansiosos.

L’ansietat, especialment l’evitació fòbica, és un símptoma freqüent a molts d’aquests pacients

Les obsessions més freqüents són la por a la infecció, la por a la malaltia ia l’accident, pensaments agressius i sexuals i tendència a la remugació (rúmia). El pacient tem, per exemple, cedir a pensaments d’agressió i sexe i, per tant, fer malbé una altra persona.

Moltes persones tenen més d’un tipus d’obsessió.

Aquests temes són els mateixos a totes les cultures del món que s’han estudiat.

Les compulsions més comunes són la compulsió de rentar-se (per evitar infeccions), revisar o revisar panys i plaques de cuina, així com rituals de comptar i una preocupació morbosa per la simetria.

Alguns acaparen i recullen escombraries inútils, amb les quals omplen la casa. o irraonables, i que causin malestar, requereixin molt de temps o interferir amb la feina o les activitats socials

En una variant especial de la malaltia i poc habitual, els pacients tenen poca percepció i no creuen que les obsessions o les compulsions siguin excessives o irraonables. Això empitjora el pronòstic.

Com et pot ajudar la psicologia per a adults?

La teràpia per a adults t’ajuda al teu dia a dia, a resoldre i saber gestionar millor les teves emocions.

Què és una teràpia per a adults?

La teràpia per a adults es comença amb una visita inicial on el psicòleg analitza el teu cas i els teus símptomes i cerca el camí més efectiu i ràpid per a la teva millora. A les següents visites el tractament va avançant i es busca consolidar les millores