El meu fill adolescent no vol anar al psicòleg: què puc fer?
Quan els pares perceben que el seu fill adolescent no està bé, una de les situacions que pot generar més preocupació és que no vulgui anar al psicòleg. Pot dir que no li passa res, que no necessita ajuda o que simplement no vol parlar amb ningú.
Aquesta reacció és relativament freqüent durant l’adolescència. Demanar ajuda pot fer que alguns joves sentin que perden autonomia, que estan sent jutjats o que els seus pares consideren que tenen “un problema”.
Que un adolescent no vulgui anar al psicòleg no significa necessàriament que no necessiti ajuda. Per això, abans d’intentar convèncer-lo o imposar-li una teràpia, és important comprendre què hi ha darrere del seu rebuig i buscar una manera d’acompanyar-lo respectant, tant com sigui possible, la seva autonomia.
Per què un adolescent pot no voler anar al psicòleg?
Les raons poden ser molt diferents i no sempre tenen a veure amb un rebuig cap a la psicologia. Algunes de les més habituals són:
- No considera que tingui un problema. Pot pensar que el que li passa és normal o que acabarà desapareixent per si sol.
- Li preocupa que el jutgin. Pot sentir vergonya d’explicar determinats pensaments, emocions o comportaments.
- Té por que els seus pares sàpiguen tot el que parla a consulta. La privacitat pot ser especialment important durant l’adolescència.
- No vol sentir-se diferent. Alguns adolescents associen anar al psicòleg amb “tenir un problema” o “estar malament”.
- Ha tingut una mala experiència anterior. Una experiència negativa amb un professional pot augmentar la seva resistència.
- Vol mantenir el control. Durant l’adolescència augmenta la necessitat de prendre decisions pròpies, i sentir que altres decideixen per ell pot generar rebuig.
He d’obligar el meu fill adolescent a anar al psicòleg?
No hi ha una resposta única per a totes les situacions. La manera d’actuar dependrà de l’edat de l’adolescent, del que estigui passant i de la gravetat del problema.
En situacions que no són urgents, acostuma a ser més útil intentar construir una col·laboració que presentar la teràpia com un càstig o una obligació.
No és el mateix dir:
“Aniràs al psicòleg perquè jo ho dic.”
que transmetre:
“Et noto diferent últimament i em preocupa com estàs. No et vull jutjar ni dir-te què has de sentir. M’agradaria que poguéssim buscar una persona amb qui et sentissis còmode per parlar.”
L’objectiu no hauria de ser guanyar una discussió, sinó facilitar que l’adolescent pugui acceptar ajuda quan la necessita.
Com parlar amb un adolescent que no vol anar al psicòleg?
La conversa és important. Si l’adolescent sent que la proposta d’anar al psicòleg és una crítica cap a ell, probablement augmentarà la seva resistència.
1. Escolta primer els seus motius
En lloc de començar explicant-li per què necessita un psicòleg, pots preguntar-li:
- “Què és el que no t’agrada de la idea d’anar al psicòleg?”
- “Hi ha alguna cosa que et preocupi d’anar a consulta?”
- “Què necessitaries per sentir-te més còmode?”
Escoltar no significa estar d’acord amb tot el que digui. Significa intentar comprendre què està vivint.
2. Evita utilitzar el psicòleg com una amenaça
Frases com “si continues comportant-te així hauràs d’anar al psicòleg” poden fer que l’adolescent percebi la teràpia com un càstig.
És preferible presentar l’ajuda psicològica com un espai per entendre què està passant i trobar eines per sentir-se millor.
3. Dona-li cert marge de decisió
Quan sigui possible, pot ajudar que l’adolescent participi en algunes decisions: conèixer el professional, escollir entre diferents opcions d’horari o plantejar què li agradaria aconseguir amb la teràpia.
Sentir que té certa capacitat de decisió pot reduir la resistència.
4. No li exigeixis que ho expliqui tot immediatament
Una de les preocupacions més habituals és que l’adolescent pensi que haurà d’explicar tots els seus problemes des del primer minut.
La relació terapèutica necessita temps. El psicòleg ha de crear un espai de confiança en què l’adolescent pugui expressar-se progressivament.
Què NO convé fer?
- No presentar el psicòleg com un càstig.
- No ridiculitzar les seves preocupacions ni dir-li que “no té motius per estar així”.
- No explicar els seus problemes a familiars o amics davant seu.
- No utilitzar etiquetes com “estàs boig”, “ets problemàtic” o “tens alguna cosa malament”.
- No pressionar-lo constantment perquè parli.
- No diagnosticar-lo a casa.
- No prometre-li una confidencialitat absoluta que no es pugui garantir.
Pot anar primer el pare o la mare al psicòleg?
En determinades situacions pot ser útil que els pares facin una primera consulta d’orientació, especialment quan l’adolescent encara no està preparat per anar directament a consulta.
Una primera conversa amb un professional pot ajudar els pares a comprendre millor què està passant, valorar la situació i decidir com plantejar l’ajuda.
També pot ser útil quan hi ha dubtes sobre si determinats canvis de conducta formen part del desenvolupament adolescent o poden indicar una dificultat que convé valorar.
Què passa en la primera sessió d’un adolescent?
La primera sessió no ha de consistir necessàriament en què l’adolescent expliqui immediatament tots els seus problemes.
Habitualment, l’objectiu inicial és conèixer què està passant, entendre el motiu de consulta i començar a establir una relació de confiança amb el professional.
Segons la situació, pot ser necessari recollir informació dels pares i també reservar un espai individual per a l’adolescent.
Quan convé demanar ajuda psicològica?
No cal esperar que el problema sigui molt greu per consultar amb un professional.
Pot ser recomanable demanar orientació quan apareixen canvis persistents o significatius com:
- Aïllament social.
- Tristesa o irritabilitat mantinguda.
- Ansietat intensa.
- Problemes importants de son.
- Descens significatiu del rendiment escolar.
- Rebuig o absentisme escolar.
- Canvis importants en l’alimentació.
- Conflictes familiars freqüents i intensos.
- Pèrdua d’interès per activitats que abans gaudia.
- Canvis bruscos de comportament.
També és important buscar ajuda professional de manera prioritària quan hi ha indicis de conductes d’autolesió, idees de suïcidi, amenaces greus, violència o una situació que pugui posar en perill l’adolescent o altres persones.
Davant d’una situació d’emergència o risc immediat, cal contactar amb els serveis d’emergència o acudir a un servei sanitari d’urgències.
Què puc fer si el meu fill diu que no necessita ajuda?
Una resposta útil pot ser evitar entrar en una discussió sobre si “necessita” o “no necessita” un psicòleg.
En lloc d’això, pots centrar la conversa en allò que estàs observant:
“No vull decidir per tu com et sents. Simplement veig que últimament estàs patint i em preocupa. Si parlar amb un psicòleg et pot ajudar, m’agradaria que almenys ho poguéssim provar.”
L’objectiu és transmetre preocupació sense convertir la conversa en un judici.
Psicòleg presencial o online?
La modalitat dependrà de les necessitats de l’adolescent i de les circumstàncies de cada família.
Per a algunes persones, anar presencialment facilita la creació d’un espai diferenciat de l’entorn habitual. Per a altres, la modalitat online pot resultar més còmoda i facilitar la continuïtat de les sessions.
El més important és valorar quina opció pot afavorir millor la relació terapèutica i la participació de l’adolescent.
Preguntes freqüents
Què faig si el meu fill diu que no necessita un psicòleg?
Intenta comprendre primer per què pensa que no necessita ajuda. Evita convertir la conversa en una discussió i explica quins canvis has observat i per què et preocupen. Si hi ha senyals persistents de malestar, pot ser convenient consultar amb un professional.
He d’obligar el meu fill adolescent a anar al psicòleg?
Depèn de la situació i de la gravetat del problema. Quan no hi ha una situació urgent, acostuma a ser preferible afavorir la col·laboració i la participació de l’adolescent. Si existeix risc per a la seva seguretat, la prioritat és buscar ajuda professional i sanitària adequada.
Pot anar primer el pare o la mare al psicòleg?
En determinades circumstàncies, una primera consulta d’orientació amb els pares pot ser útil per conèixer millor la situació i rebre pautes sobre com abordar la intervenció.
Què passa si el meu fill no vol parlar durant la sessió?
La confiança no ha d’aparèixer immediatament. El professional pot adaptar el ritme i la forma d’intervenció a les característiques de l’adolescent. Crear un vincle terapèutic és una part important del procés.
El psicòleg explica als pares tot el que parla amb l’adolescent?
La confidencialitat i els seus límits s’han d’explicar clarament a l’adolescent i als seus pares des del principi. El funcionament concret dependrà de l’edat, la situació i les obligacions professionals i legals aplicables.
Quan m’hauria de preocupar realment?
És recomanable consultar quan observes canvis persistents o significatius en l’estat d’ànim, el comportament, les relacions, el son, l’alimentació, el rendiment escolar o el funcionament quotidià. Si hi ha autolesions, idees suïcides o un risc immediat, cal buscar atenció urgent.
A Cedipte podem ajudar-te
Si et preocupa el comportament o l’estat emocional del teu fill adolescent i no saps com abordar la situació, una valoració professional pot ajudar-te a comprendre què està passant i quins poden ser els següents passos.
A Cedipte Psicologia comptem amb professionals especialitzats en l’atenció psicològica d’infants i adolescents i podem orientar-te sobre l’opció més adequada per a cada cas.
Si tens dubtes, pots posar-te en contacte amb el nostre equip per valorar la teva situació.
